Solsida transforma l’escena en un laboratori liminal, en el qual elements de diferents disciplines com l'art sonor, l'escultura i la instal·lació dialoguen al voltant de les arts vives i el moviment. Solsida assumeix l'escolta des dels seus tres llenguatges artístics com a eina creativa i com a forma d'auscultar espais, cossos i objectes.
“Solsida” és la paraula valenciana per a descriure un enderroc, esllavissada o caiguda de pedres per acció de l’aigua. A través d’una lliure interpretació d’aquest terme endèmic valencià s’articulen paisatges en moviment on els esfondraments, enderrocs i esllavissades esdevenen metàfora de tot el fet imprevisible en un procés creatiu, com en la vida mateixa.
Tant és així que part de l’obra s’ha vist afectada per la DANA d’octubre de 2024 introduint de forma poètica la ferida oberta que la catàstrofe ha deixat en el zeitgeist valencià contemporani. A través d’una capa textual i poètica les temàtiques i subtextos al voltant de la consciència climàtica, el col·lapsisme i un pols sostingut sobre el context sociopolític actual sostenen la càrrega dramàtica de l’espectacle.
En escena, el treball escultòric de Susana Botana, combinat amb l’imaginari tecnològic instal·latiu i sonor d’Edu Comelles i la posada en escena des d'una mirada poètica d’Anna Estellés, basteixen una experiència immersiva a mig camí de diferents llenguatges artístics contemporanis.
Projecte secundat per Institut Valencià de Cultura TEM / Teatre El Musical, Carme Teatre.
_
Anna Estellés: Direcció escènica i dramatúrgia
Edu Comelles: art sonor, instal·lació sonora
Susana Botana: Escultura, moviment
Doriana Rossi: Intèrpret, Moviment i cos
Carlos Molina: Llum i assessorament artístic
Space Circles: Visuals, video
Linda Vitolo: Vestuari
_
Fotos: Dani Gomales, César Rodríguez.
