Els degotalls, o perqué és més fàcil imaginar la fi del món que la del capitalisme.
Poals de cartró reciclat, altaveus i gravacions de camp.
Dimensions variables.
_
Els Degotalls parteix de la pràctica quotidiana de situar poals en llocs estratègics dels edificis que habitem per evitar goteres. Aquesta pràctica comuna, improvisada i precària esdevé metàfora del fracàs de l'arquitectura davant la natura, i l’aigua que s'obre camí en un temps de climatologia extrema.
Aquesta instal·lació sonora desplega diverses idees creuades com a reflexió sobre l'estat actual de col·lapse ambiental en què vivim immersos. És també metàfora de les evidents fissures en el sistema i de com sovint oblidem una realitat que tenim a sobre.
Els Degotalls aborda les idees establertes per Fredric Jameson (Cleveland, 1934) en la cita que subtitula aquesta obra, i tot el que aquesta reflexió amaga. Alhora, l'obra es nodreix del sistema dissenyat pel personatge interpretat per Brendan Gleeson a la pel·lícula 28 Days Later (Boyle, 2002), on crea una instal·lació a la teulada del seu refugi postapocalíptic per recollir aigua de pluja. Tanmateix, l'obra traça punts d’unió amb expressions de la cultura popular com "fer aigües", en relació amb una situació insostenible que es troba en vies de desmantellament.
Aquesta instal·lació sonora és, al capdavall, un dispositiu simbòlic per enfrontar diferents reflexions que emanen de la metàfora dels degotalls: canvi climàtic, sostenibilitat, col·lapsisme, amb aspectes com l'absència d’aigua a través del registre sonor i les seves connotacions conceptuals, o la metatextualitat de les referències a l’imaginari postapocalíptic audiovisual, així com l’ús deliberat de materials fràgils i reciclats.
La formalització estètica de la peça parteix de l’imaginari simbòlic del poal per evitar goteres i reconstrueix aquesta imatge icònica utilitzant cartró reciclat, un material d’ús diari que, a través del seu processament, esdevé contenidor sonor. El conjunt autònom d'altaveus desplega un paisatge sonor hiperrealista que busca disparar l’imaginació de l’espectador i l’oient, convidant-lo a suspendre la credibilitat i assumir aquest constructe com una recreació aural d’un paisatge sonor conegut i reconegut per tots.
_
Documentació gràfica de la primera versió instal·lada a l'Aulari Interuniversitari del Campus de Burjassot de l'Universitat de València. Dins la programació d'Art Públic / Universitat Pública 2024.
_
Els Degotalls (The Drips in catalan), or Why It’s Easier to Imagine the End of the World than the End of Capitalism.
Recycled cardboard buckets, speakers, and field recordings.
Variable dimensions.
_
Els Degotalls starts from the everyday practice of placing buckets in strategic locations within the buildings we inhabit to catch leaks. This common, improvised, and precarious practice becomes a metaphor for the failure of architecture in the face of nature; and the water that finds its way during times of extreme weather.
This sound installation unfolds various intertwined ideas as a reflection on the current state of environmental collapse in which we are immersed. It also serves as a metaphor for the evident fractures in the system and how we overlook a reality that is upon us.
Els Degotalls engages with the ideas of Mark Fisher as a reference point, especially the quote that subtitles this work and all that this reflection conceals. At the same time, the piece draws inspiration from the system designed by Brendan Gleeson's character in the film 28 Days Later (Boyle, 2002) for collecting rainwater on the roof of his post-apocalyptic refuge.
Ultimately, this sound installation is a symbolic device for confronting different reflections that emanate from the metaphor of the drips: climate change, sustainability, collapse, along with aspects like the absence of water through sound recordings and their conceptual connotations, or the metatextuality of references to the post-apocalyptic audiovisual imaginary, as well as the deliberate use of fragile and recycled materials.
